L'Ajuntament se suma a la Setmana de la Pedra Seca amb música, cultura i patrimoni

Aquest diumenge, 30 de novembre, l’Ajuntament d’Aitona i Fruiturisme han celebrat una visita al Mas de Llaurador, una de les joies arquitectòniques del municipi i la construcció popular de pedra seca amb volta més gran de tot Catalunya. L’activitat, que s’emmarca dins la Setmana de la Pedra Seca 2025, ha comptat amb les explicacions del regidor de Patrimoni, Eusebi Valera, i ha atret un bon nombre de participants interessats a descobrir aquest espai únic i profundament lligat a la història agrària del municipi.

La jornada ha començat amb una visita guiada que ha permès als assistents descobrir un dels elements patrimonials més singulars del municipi. Posteriorment, s’ha ofert un concert íntim de clarinet i piano que ha reforçat la connexió entre cultura, paisatge i memòria.

El regidor de Patrimoni, Eusebi Valera, ha volgut subratllar la importància de preservar espais com aquest “El Mas de Llaurador és un símbol del nostre passat agrícola i del sorprenent coneixement tècnic dels nostres avantpassats. Recuperar-lo, visitar-lo i donar-lo a conèixer és una manera de reivindicar la cultura de la pedra seca”.

L’alcaldessa de la vila, Rosa Pujol, ha afirmat que espais com aquest “ens recorden d’on venim i quin llegat tenim l’obligació de conservar”, alhora que ha agraït la feina de divulgació d’Eusebi Valera i de restauració d’Andreu Viladegut: “La història d'Aitona, quan s’explica i es viu, es converteix en una eina poderosa per entendre i projectar el futur. Gràcies per la vostra generositat”.

Un testimoni d’enginy arquitectònic

El Mas de Llaurador, amb els seus 200 m² de superfície interior i una altíssima volta de 5,6 metres, és una construcció excepcional pròpia de l’arquitectura popular tradicional. Encaixada dins d’un turó, la seva estructura respon a una tècnica ancestral: la terra es col·locava al sostre com a motlle per aixecar la volta, i un cop acabada, aquest mateix espai superior es transformava en una era. Des d’allí, la palla es podia introduir directament al seu interior, on quedava emmagatzemada. Aquest enginyós sistema revela la saviesa i la funcionalitat de les construccions pageses històriques, alhora que mostra com la pedra seca —patrimoni immaterial de la humanitat— continua sent un element identitari d’Aitona.

Viure Aitona més enllà de la floració

La visita al Mas de Llaurador se suma a altres iniciatives de Fruituisme celebrades darrerament: al novembre, es va celebrar una nova experiència de proximitat; una recollida d’olives. A l’octubre, es va fer una recol·lecta amb Nous Calzada; al setembre, una recollida de fruita a la Finca Figues La Negra; l’últim cap de setmana de juliol, un grup de persones vingudes d’arreu de Catalunya va recol·lectar préssecs, nectarines i paraguaians, superant els 200 quilos de fruita. Igualment, a finals de maig, 70 visitants van gaudir de l’experiència de collir cireres directament de l’arbre, i a primers de maig va ser el torn per a la collita d’albercocs.

Aquestes activitats de Fruiturisme s'estan consolidant en el calendari aitonenc d’esdeveniments, més enllà de la campanya de floració, entre finals de febrer i mitjans-finals de març. Podeu consultar tot el catàleg d’experiències al web de Fruiturisme.

 Paral·lelament, segueixen en marxa les obres del Centre d’Interpretació de la Fruita Dolça, un equipament que esdevindrà clau per impulsar el projecte Fruiturisme i dotar Aitona d’un espai de referència vinculat a la fruita dolça, la cultura pagesa i el turisme sostenible.

La Generalitat ha subvencionat amb 5.611 € aquesta actuació, que ha durat una setmana

L’Ajuntament d’Aitona ha finalitzat una nova intervenció arqueològica a l’antiga església de Sant Antolí, situada al capdamunt del castell d’Aitona. La intervenció va plantejar l’excavació de l’església del castell, amb l’objectiu de continuar documentant i excavant les estructures i elements, i així aprofundir en el coneixement de l’ocupació humana al capdamunt del turó. El Departament de Cultura de la Generalitat ha atorgat una subvenció de 5.611 € per finançar aquesta actuació, que ha durat una setmana.

S'ha treballat amb una màquina excavadora i un tècnic arqueòleg que va realitzar el seguiment per assegurar que cap resta arqueològica sigui afectada. A continuació, es va excavar de forma manual a través d’un equip especialitzat, format per tres arqueòlegs auxiliars i un tècnic arqueòleg, que va dirigir la intervenció. Com no es va assolir la visió del nivell de circulació de rajoles, aquesta fase dels treballs haurà de plantejar-se en futures campanyes, quan l’estratigrafia de l’interior de l’edificació hagi estat esgotada.

L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, ha detallat que la present intervenció arqueològica a l'antiga església de Sant Antolí ha vingut motivada “per la voluntat de l'Ajuntament de continuar amb la recuperació del conjunt arqueològic a nivell patrimonial”, i té com objectiu “ampliar el coneixement sobre l’ocupació humana al capdamunt del turó i de totes les estructures que formen el recinte castral, i al mateix temps, posar-les en valor i potenciar el patrimoni municipal”.

El 20 de novembre, els alumnes de l'Escola Francesc Feliu van fer, juntament amb el regidor de Patrimoni Històric i Artístic, Eusebi Valera, una visita a les excavacions que s’estaven realitzant a l’antiga església de Sant Antolí. En paral·lel a l’excavació arqueològica, el consistori segueix treballant en la recuperació dels accessos al Castell. L’objectiu del projecte és restablir l’accés a la plataforma superior i crear-hi un mirador, tant cap al recinte del castell com cap al paisatge.

Històric d’excavacions

Les primeres actuacions els anys 2021, 2022, 2023 i 2024 es van centrar en l’excavació del recinte sobirà del castell, i la rampa d’accés a aquest. En aquesta ocasió, l’Ajuntament pretén continuar amb els treballs a l’àmbit comprès per l’antiga església del castell i parroquial de la vila, al recinte jussà del castell, a la qual es va intervenir per primer i últim cop a l’any 2009.

Antecedents arqueològics

En el marc del procés d’adequació i condicionament urbanístic de l’entorn del castell d’Aitona, que l‘Ajuntament va endegar l’any 2004, es va contemplar l’elaboració d’un programa d’actuació arqueològica en el conjunt monumental, que es realitzà aquell mateix any. Aquest document marc possibilità que en els anys següents se succeïssin cinc intervencions arqueològiques, concretament entre els anys 2005 i 2009.

En aquestes intervencions es va poder excavar el fossat del castell per la cara nord, el qual es va començar a reblir a partir de finals de segle XVII, coincidint amb el moment de desús del recinte, i es van realitzar dos sondejos al capdamunt del cingle, a l’interior del castell. En aquestes cales, de poc més de 2 m de costat cadascuna, es van localitzar el que podien ser algunes cisternes i dipòsits, i diferents estructures muraries. A més, a la part superior de la rampa d’accés al castell, també es van documentar algunes estructures.

Durant l’any 2021 es va fer una nova intervenció arqueològica. Una última actuació en el marc de la intervenció de 2021 fou la consolidació i restauració del tram de muralla del castell localitzat a la plataforma superior en una traçada d’uns 10m de llargada, la qual fou realitzada per restauradores.

A l’any 2022 es van realitzar dues actuacions més: en els mesos d’agost-setembre, que va correspondre al seguiment arqueològic de les obres de realització de la rampa d’accés al castell; i en els mesos de novembre- desembre, en la que fou possible la completa excavació d’una cisterna.

A l’any 2023 es va excavar del rebliment de la segona cisterna localitzada al capdamunt del turó del castell. Finalment, a l’any 2024 es va excavar parcialment el rebliment de la torre situada al vèrtex nord-oest de la muralla del castell.