El poble

El poble

 

Extensió: 66,9 kilòmetres quadrats.

 

Població: 2.545 habitants [2019].

 

Aitona, poble situat a la ribera baixa del Segre, estès per les terrasses fluvials quaternàries; a l'esquerra, fins als turons de la serra Grossa, que anuncien ja les Garrigues, i, a la dreta, fins a l'altiplà que separa les aigües del Segre i del Cinca, anomenat la Llitera.

 

Una gran part de l'aigua del Segre és desviada per un canal que corre paral·lelament al riu per la seva esquerra i és destinada a alimentar la central hidroelèctrica de Seròs, situada dins el terme municipal d'Aitona, al barranc de Carratalà. Aquest canal forma diversos pantans com el d'Utxesa o de Secà (dins el terme de Torres de Segre) i el de Burgebut; mitjançant la sèquia dels Plans, part de l'aigua d'aquest canal és utilitzada per a regar els horts de la vora del riu. La part alta del territori situat a la seva dreta, especialment el pla de la Llitera, és regada amb aigua procedent del canal d'Aragó i Catalunya —que, tanmateix, no passa pel terme municipal—, i la part més baixa ho és per la sèquia de Remolins i per la sèquia Major d'Aitona (que pren l'aigua al Segre davant Torres de Segre, i, després de regar part d'aquest terme i dels de Soses i d'Aitona, desaigua al barranc de la vall de Grau). L'agricultura és la principal activitat econòmica; la ramaderia i la indústria —llevat de la producció d'electricitat— són insignificants.

 

Al secà hi són conreats oliveres, ametllers i cereals com blat i ordi; mentre que a la zona de regadiu hi predominen els arbres fruiters (préssecs, nectarines, peres, albercocs, codonys i cirerers) i cultius herbacis (arròs i farratges).

 

La població del municipi, relativament estable, ha tingut tendència a disminuir des del 1950. La vila (2.407 habitants [2010]; 110 metres d'altitud) és assentada al coster i al peu d'un turó, coronat per les restes d'un castell testimoniat ja en època musulmana. Fou conquerida per Ramon Berenguer III de Barcelona, bé que la població musulmana hi subsistí fins a l'expulsió dels moriscs, el 1610 (d'Aitona en foren expulsats 724); la senyoria pertanyia als Montcada).

 

L'actual església parroquial de Sant Antolí, construïda al final del s XVIII, té una notable façana barroca.

 

Dins el terme municipal es troben els despoblats i antics termes de Genó i de Carratalà, a més d'alguns jaciments prehistòrics (del començament de l'edat del ferro), ibèrics (poblat dels Vilars), romans (vil·les dels Filans i dels Plans) i musulmans.

 
© 2011 Ajuntament d'Aitona | Serbert Informàtica SL web masters
Copyright © 2021 Ajuntament d'Aitona. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.