Treballadors de l'Ajuntament coneixen el projecte Fruiturisme PDF Imprimeix Correu electrònic

Diumenge 12 de febrer, treballadors de l'Ajuntament d'Aitona van poder conèixer de primera mà el projecte de difusió de la fruita dolça.

 

16711698_1426771877346392_758283619800444734_n

 

L'objectiu d'aquesta sortida era formar el personal del consistori per tal que puguin oferir informació de primera qualitat -al voltant d'aquest pla de difusió del món de la fruita dolça- a tots els visitants que aculli la vila al llarg dels propers mesos, coincidint amb la floració dels arbres.

 

16729398_1426772124013034_5547549274242267492_n

 
Els municipis afectats per la bonificació de l’autopista AP-2 acorden constituir-se com a associació PDF Imprimeix Correu electrònic

Aquest dijous 9 de febrer han acordat provisionalment constituir-se com a Associació i atorgar a Rosa Pujol, alcaldessa d’Aitona, la seva presidència.

 

foto_alcaldes


Les empreses concessionàries de les autopistes de peatge, en el cas de l’AP-2 és Abertis, van gaudir durant molts anys de l’atorgament per part de l’Estat espanyol de beneficis fiscals que repercutien sobre els ingressos municipals dels pobles, reduint la seva recaptació de l’Impost de Béns Immobles (IBI). Les bonificacions del 95% (BICES) van finalitzar el 31 d’agost del 2016, això implica que al pressupost del 2017 tots els alcaldes poden d’incorporar la recaptació d ‘aquest impost que ingressaran el 100%.

 

En concret, els municipis lleidatans afectats pels quals transcorre l’AP-2 són els següents: Aitona, Albatàrrec, Alfés, Artesa de Lleida, Castelldans, Juneda, l’Albi, Les Borges Blanques, Lleida, Montoliu de Lleida Puigverd de Lleida, Soses, Sudanell, Tarrés, Torres de Segre i Vinaixa.

 

Aquest dijous, a la Diputació de Lleida, s’han reunit els 16 alcaldes i/o regidors dels municipis lleidatans afectats per la bonificació de l’autopista AP-2 convocats per la secretaria de l’Associación Nacional estatal de l’IBI-BICES i alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol. En aquesta reunió de treball hi han participat la regidora de la Paeria de Lleida, Montse Mínguez, l’alcalde de Juneda i president del consell comarcal de les Garrigues, Antoni Villas, el diputat provincial i l’alcalde de les Borges Blanques, Enric Mir, l’alcalde d’Alfés, Hilari Guiu, l’alcalde d’Artesa de Lleida, Pere Puiggròs, el de Castelldans, Conrad Llobera, l’alcaldessa de l’Albi, Anna Feliu, l’alcalde d’Albatàrrec, Victor Falguera, el de Montoliu de Lleida, Daniel Farré, l’alcalde de Soses, Isidre Mesalles, el de Sudanell, Josep M. Sanjuan, el regidor de l’ajuntament de Torres de Segre, Joan Carles Miró, i el de Vinaixa, Jordi Sarlé, i els regidors de Tarrés i Puigverd de Lleida.

 

foto_RPujol

 

Aquests 16 municipis han acordat provisionalment constituir-se com a plataforma territorial, com a Associació, amb l ‘objectiu de tenir una posició unitària i poder fer pressió a l’Estat espanyol per tal que no es faci enrere i poder exigir aquesta recaptació del 100% de l’IBI de les autopistes. Tal i com ha declarat l’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, “A partir del 2017, les empreses concessionàries d’autopistes de peatge han d’abonar el 100% de l’IBI corresponent a les autopistes” i ha afegit “No volem que aquests ingressos es tornin a perdre per culpa d’un acord de l’Estat amb les empreses concessionàries. Per això, ens volem constituir com a Associació, com a grup de pressió, per defensar els nostres interessos territorials. Tenim el dret i l’autonomia municipal per ingressar-los i invertir-los per als nostres veïns fent obres i donant-los-hi serveis”.


Cada municipi cobra en funció de l’afectació del tram d’autopista que transcorre pel seu terme municipal i s’ha de tenir previst en el pressupost. En el cas d’Aitona, la seva alcaldessa Rosa Pujol, ha afirmat que anteriorment Aitona cobrava 3.500 euros de BICES per un tram de 3 quilometres i que ara passarà a cobrar 73.000 euros, subratllant que “Pels 15 municipis lleidatans, deixant de banda Lleida, aquesta recaptació de l’IBI de les autopistes significa una important bombona d’oxigen ja que es comptabilitza que representa més d’un milió d’euros”.


Finalment, els assistents en aquesta reunió, per unanimitat, han acordat de manera provisional constituir-se com a Associació i atorgar la presidència a l’alcaldessa d’Aitona i convocant d’aquesta reunió, Rosa Pujol, a l’espera que en els propers dies es constitueixi formalment aquesta Associació.

 
L’Ajuntament sol·licita que la casa i la cova del Pare Palau esdevinguin BCIL PDF Imprimeix Correu electrònic

 

El consistori aitonenc trasllada la proposta al Consell Comarcal del Segrià, òrgan que té les competències d’atorgar la categoria de Bé Cultural d’Interès Local.

 

cova-Aitona


Amb la voluntat de protegir, defensar i garantir la preservació del patrimoni cultural i eclesiàstic d’Aitona, el govern municipal va aprovar en sessió plenària la petició al Consell Comarcal del Segrià perquè declari la casa i la cova del Pare Palau com a Béns Culturals d’Interès Local. L’alcaldessa d’Aitona, Rosa Pujol, assegura que “la figura del Beat Francesc Palau és un actiu religiós de gran valor per a la vila, per això és fonamental que el seu llegat, que tan bé han sabut conservar les germanes Carmelites Missioneres Teresianes, assoleixi aquesta categoria de protecció del patrimoni cultural català”.

 

Francesc Palau Quer, fill d’Aitona que nasqué el 29 de desembre del 1811, va assolir una gran trajectòria eclesiàstica com a missioner, apòstol i fundador de les Congregacions dels Carmelites Descalços Terciaris, que posteriorment van donar origen a les Germanes Carmelites Missioneres i les Carmelites Missioneres Teresianes. Juntament amb Santa Teresa de Jesús Jornet i el Beat Josep Camí, també nascuts a Aitona, el Beat Francesc Palau Quer representa una de les figures religioses més rellevants del Segrià. És, per aquest motiu, que el consistori municipal demana un reconeixement més per tal d’honorar la seva obra declarant la seva casa i la cova com a Béns Culturals d’Interès Local.

 

L’Ajuntament d’Aitona també vol posar de manifest el seu agraïment a les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes, ja que tenen a càrrec seu la cura i conservació de la casa natal del Pare Palau, una edificació senzilla de principis del segle XIX. Aquesta comunitat religiosa va restaurar l’immoble i el va transformar en una casa-museu apta per a la visita de totes aquelles persones interessades en conèixer la figura del Pare Palau. D’aquesta manera, i en paraules de Pujol, “l'excel·lent tasca de la congregació ha permès transmetre els valors del Beat Francesc Palau, i també ha facilitat que aitonencs, visitants i institucions reconeguin la seva obra”.

 

Les Germanes Carmelites Missioneres Teresianes també tenen cura de la cova situada als afores del poble, un indret en el qual Francesc Palau hi vivia molts moments de reflexió i retirada espiritual. La cova és l’espai més antic de tot el recinte de la congregació i consisteix en el tancament perimetral d’un entrant natural rocós al peu d’un vessant. El Pla especial urbanístic en l’àmbit de la cova del Pare Palau i l’entorn de l’ermita de Sant Joan de Carratalà d’Aitona, aprovat definitivament per la Comissió Territorial d’Urbanisme i publicat al DOGC, ja va establir que cal reconèixer i protegir aquest espai dins de la categoria de Bé Cultural d’Interès Local. Per això, el consistori aitonenc trasllada la proposta al Consell Comarcal del Segrià per tal que doni resposta a l’alt interès generat per aquest indret.

 

Casa-Natal-Pare-Palau

 
<< Inicia < Anterior 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Següent > Final >>

Pàgina 2 de 218
© 2011 Ajuntament d'Aitona | Serbert Informàtica SL web masters
Copyright © 2017 Ajuntament d'Aitona. Tots els drets són reservats.
Joomla! és un programari lliure distribuït sota la llicència GNU/GPL.